Tots Sants i el dia dels difunts.

Per tradició és quan més present tenim a aquells que han marxat i que sols guardem en el record. Un record que els fa mantenir vius en el nostre cap i sobretot en el nostra cor.

Si busquem en les tradicions ancestrals trobem, com sempre, una lògica en totes les cerimònies, rituals i costums. En aquest cas parlem de l’entrada la tardor, on es comença a notar molt que el dia s’escurça i és la nit qui agafa protagonisme, desprès de que la terra hagi donat els seus fruits entra en un procés de letargia, de repòs, podríem dir que la natura sembla que es mori per despertar en més força a la primavera, renovada amb una nova energia per reiniciar el cicle de la vida.

 

És per això que nosaltres actuem de forma similar i en aquest recordatori anual vivim una altre vegada amb superstició i nostàlgia el record dels que han marxat. El dia 1 de novembre, Tot Sants i el 2 el dia dels difunts son dies per recordar, per guiar-los en el camí cap a la llum. Hi ha qui creu, o creia, que aquestes nits, les animes tornen a casa i les que son ben rebudes van directes al cel, al contrari les que no troben el consol i la pena dels seus per la seva pèrdua estan condemnades a tornar cada any.

 

Com sempre les flors son una bonica forma de demostrar un sentiment d’enyorança, d’amor… i la gent aprofita per guarnir els llocs de descans d’aquells que estimem i que ens han deixat tan d’hora per prendre el seu camí.

 

No oblidem que cementiri ve del grec i vol dir dormitori. On la gent dorm esperant ser despertats per anar al més enllà. Un lloc ple de flors per fer més bonica la zona del descans.

Tots Sants

Politica de Privacitat